L'experiment de Millikan és important perquè va establir la càrrega en un electró.
Millikan va utilitzar un aparell molt senzill i molt senzill en el qual va equilibrar les accions de les forces d’arrossegament gravitatòries, elèctriques i (aèries).
Amb aquest aparell, va poder calcular que la càrrega en un electró era de 1,60 × 10 ¹ C.
Per què cau tan lentament la caiguda d’oli de l’experiment de la caiguda d’oli de Millikan?
Les gotes d'oli cauen tan lentament (a) perquè són petites i (b) perquè se senten atretes per una placa positiva sobre elles. Les radiacions ionitzants van donar a les gotetes fines un pes negatiu. Millikan podia mesurar la velocitat a la qual va caure una gota per la vista del telescopi. Aleshores, podria canviar la càrrega de les plaques de manera que la caiguda s’atrevia a la placa positiva que hi havia sobre ella. Podria ajustar la tensió per mantenir la caiguda fixa. Altres gotes amb diferents masses i càrregues es van moure cap amunt o van continuar caient. Això li va donar info
Per què es considera l’experiment de Redi sobre generació espontània un experiment controlat?
Només hi havia una variable que es va canviar a l’experiment i es van controlar totes les altres variables. Abans de l'experiment de Reid, la majoria dels científics van considerar que la vida prové de forma espontània de la matèria no viva. Un exemple va ser les mosques que sortien de matèria morta. Es creia que això era una prova que en viu provenia de la no vida. Reid col·loca una mica de carn en dos recipients. Es va assegurar que les dues mostres de carn estiguessin lliures de mosques o de larves de mosca. Llavors es va deixar un recipient obert perquè les mosques pogue
Per què l’experiment de Rutherford s’anomena l’experiment de làmina d'or?
Els experiments de Geiger-Marsden (també anomenats experiment de làmina d'or de Rutherford) van ser una sèrie d'experiments històrics en què els científics van descobrir que cada àtom conté un nucli on es concentra la seva càrrega positiva i la major part de la seva massa. Això ho van deduir observant com es dispersen les partícules alfa quan arriben a una làmina de metall fina. L'experiment va ser realitzat entre 1908 i 1913 per Hans Geiger i Ernest Marsden sota la direcció d'Ernest Rutherford als Laboratoris Físics de la Universitat de