Per què utilitzem un control negatiu a la PCR?

Per què utilitzem un control negatiu a la PCR?
Anonim

Resposta:

Mirar abaix

Explicació:

PCR funciona amb una plantilla d’ADN. Diguem que està fent proves per al VIH (el VIH és un virus de l’ARN, però quan entra a la cèl·lula, es converteix en ADN … així que hi haurà ADN del VIH en una cèl·lula infectada). Els primers que utilitzeu faran que un producte (amplicon) correspongui a una part del DNA del VIH. Si veieu aquest amplicó, llavors teniu present la seqüència de VIH … però si no teniu un control negatiu, és possible que tingueu contaminació.

La PCR és extremadament sensible. Hi ha moltes solucions utilitzades en la PCR (aigua, amortidor, dNTP, enzim) … i totes es poden contaminar fàcilment amb ADN d’altres mostres, o fins i tot de l’amplicó que es va fer en la reacció que vau fer ahir. Per tant, si teniu la mostra d’ADN del pacient X i comproveu el VIH per PCR, els cebadors de PCR poden produir un producte de l’ADN del VIH a la mostra d’ADN del pacient X (si aquesta persona té VIH), o pot produir-se contaminació. Però no es pot saber si es tracta de la contaminació o del VIH als pacients amb ADN.

Així que feu un control de l'aigua. Tub 1 poseu tots els components de la reacció i, per a l'ADN, només afegiu aigua. Aquest és el control negatiu. NADA hauria d’amplificar-se aquí. Al tub 2 es posen tots els components de reacció i l'ADN del pacient X. Si teniu aquí un producte (i no hi ha res al tub 1), el pacient X probablement tingui l’ADN del VIH al seu ADN. Si rebeu un producte al tub 1 i al tub 2, teniu un problema de contaminació i no es pot saber si el VIH a la mostra del pacient prové de la malaltia o de la contaminació.

Així que sempre feu un control de l’aigua (a l’aigua hi ha aigua).