Quina diferència hi ha entre l'assonància i la rima? Quins són alguns exemples de cadascun?

Quina diferència hi ha entre l'assonància i la rima? Quins són alguns exemples de cadascun?
Anonim

Resposta:

L'assonància és la repetició de sons vocàlics només en paraules, mentre que la rima és la repetició del so final de les paraules.

Explicació:

L'assonància i la rima són dos dispositius poètics que impliquen la repetició de certs sons a través de múltiples paraules per enllaçar paraules o línies i, utilitzades correctament, per donar al poema (o altra forma d'escriure, de vegades) un ritme particular quan es llegeix.

L'assonància és la repetició de sons vocàlics en paraules en una o més línies, com en la frase "Joe es queixa perquè no torni a casa sola". El llarg so "o" es repeteix en aquesta frase, creant assonància.

La rima és la repetició exacta de les vocals i les consonants, normalment als extrems de les paraules, amb diferents sons de consonants inicials. Això pot passar per diverses paraules dins d'una línia o diverses línies, o només als extrems de les línies. Exemple ràpid: "Amb el temps, la calca es converteix en llim". Vegeu com les terminacions, tant de les parts consonants com de les vocals, són les mateixes en temps, calç i llimis? D'altra banda, les consonants que van anar amb els sons "o" a l'exemple d'assonància no tenen importància real. Tots dos s’utilitzen amb la finalitat d’escriure un ritme i un patró determinats quan es llegeix en veu alta.

Hi ha diversos patrons de rimes específics que s'utilitzen per a diferents tipus de poemes i per crear diferents patrons de ritme i vinculació entre les paraules. Alguns tipus de poesia depenen fins i tot dels seus esquemes de rima, com ara sonets i limericks, i és imprescindible que aquests poemes segueixen els seus respectius esquemes.

Naturalment, les frases d'exemple s'han escrit deliberadament per ser realment obvis per demostrar clarament la idea. En llegir i analitzar la poesia, intenteu escoltar com les paraules treballen junts per transmetre un cert so, flux i sensació, i per entendre quins dispositius poètics els fan fer això. L'assonància i la rima són dues eines a la caixa d'eines de l'escriptor per fer que la poesia sigui més que línies curtes aleatòries de paraules.