Quins són els models científics? + Exemple

Quins són els models científics? + Exemple
Anonim

Models científics són objectes o conceptes construïts per explicar fenòmens que poden no ser tècnicament observables.

Fins i tot en els nivells més alts de química, els models són molt útils i sovint es construeixen per estimar les propietats químiques. Un exemple a continuació il·lustra l’ús de models per estimar una quantitat coneguda.

Suposem que volem modelar benzè, # "C" _6 "H" _6 #, per estimar la longitud d’ona per a la seva transició electrònica més forta:

El valor real és # "180 nm" # per al # pi_2-> pi_4 ^ "*" # o bé # pi_3-> pi_5 ^ "*" # transició. Anem a veure que tan a prop ens arribem.

MODEL 1: PARTÍCULA EN UN ANELL

El Partícula sobre un anell El model és útil per descriure el #Pi# sistema de benzè, modelant el #Pi# electrons a la circumferència del #Pi# núvol d'electrons:

El nivells d’energia són:

#E_k = (ℏ ^ 2k ^ 2) / (2I) #, # "" k = 0, pm1, pm2,… #

on:

  • #I = m_eR ^ 2 # és el moment d’inèrcia de la partícula com a punt punt massa constant radial # R # lluny de # O #.
  • #k = sqrt ((2IE) / ℏ ^ 2) # és el nombre quàntic d'aquest sistema.
  • # ℏ = (6.626 xx 10 ^ (- 34) "J" cdot "s") / (2pi) # és la constant de Planck reduïda.
  • #m_e = 9.109 xx 10 ^ (- 31) "kg" # és la massa si un electró és la partícula.
  • #c = 2.998 xx 10 ^ 8 "m / s" # #, serà necessària la velocitat de la llum.

La transició electrònica més forta correspon a # E_1 # a # E_2 #:

Si utilitzem aquest coneixement, podem estimar els resultats longitud d’ona observat per a la transició electrònica més forta. Es coneix experimentalment això #R = 1,40 xx 10 ^ (- 10) "m" #.

La bretxa energètica és:

#DeltaE_ (1-> 2) = 2 ^ 2 / (2I) (2 ^ 2 - 1 ^ 2) #

De la relació que #DeltaE = hnu = hc // lambda #:

#color (blau) (lambda) = (hc) / (DeltaE) ~~ (hc) / (DeltaE_k) = (hc cdot 2 m_eR ^ 2) / (ℏ ^ 2 (2 ^ 2 - 1 ^ 2)) #

# = (4pi ^ 2 cdot hc cdot 2m_eR ^ 2) / (3h ^ 2) #

# = (8pi ^ 2 cm_eR ^ 2) / (3h) #

# = (8pi ^ 2 cdot 2.998 xx 10 ^ 8 "m / s" cdot 9.109 xx 10 ^ (- 31) "kg" cdot (1,40 xx 10 ^ (- 10) "m") ^ 2) / (3 (6.626 xx 10 ^ (- 34) "J" cdot "s") # #

# = 2,13 xx 10 ^ (- 7) "m" #

#=# #color (blau) ("213 nm") #

MODEL 2: PARTÍCULES EN UNA CAIXA

El Partícula en una caixa El model també es pot utilitzar per al mateix propòsit. Podem limitar el benzè en un # 2.80 xx 10 ^ (- 10) "m" # per # 2.80 xx 10 ^ (- 10) "m" # Caixa.

En dues dimensions, els nivells d’energia són:

#E_ (n_xn_y) = (h ^ 2) / (8m_e) n_x ^ 2 / L_x ^ 2 + n_y ^ 2 / L_i ^ 2 #, #n_x = 1, 2, 3,… #

#n_y = 1, 2, 3,… #

Els primers són:

que coincideix amb la forma en què els nivells d’energia es troben exactament en el benzè, si anomenem # E_22 # el nivell no obligatori. A partir d'això,

#DeltaE_ (12 -> 13) = (h ^ 2) / (8m_e) (cancel·leu (1 ^ 2 / L_x ^ 2) + 3 ^ 2 / L_y ^ 2) - (cancel·leu (1 ^ 2 / L_x ^ 2)) + 2 ^ 2 / L_i ^ 2) #

# = (h ^ 2) / (8m_e) ((3 ^ 2 - 2 ^ 2) / L_i ^ 2) #

# = (6.626 xx 10 ^ (- 34) "J" cdot "s") ^ 2 / (8cdot9.109 xx 10 ^ (- 31) "kg") ((3 ^ 2 - 2 ^ 2) / (2,80 xx 10 ^ (- 10) "m") ^ 2) #

# = 3,84 xx 10 ^ (- 18) "J" #

Així doncs, es calcula que la longitud d’ona implicada és:

#color (blau) (lambda) = (hc) / (DeltaE_ (12-> 13)) = (6.626 xx 10 ^ (- 34) "J" cdot "s" cdot 2.998 xx 10 ^ 8 "m / s") / (3,84 xx 10 ^ (- 18) "J") #

# = 5,17 xx 10 ^ (- 8) "m" #

#=# #color (blau) "51,7 nm" #

Així doncs, segons resulta, la partícula sobre un anell és més eficaç d'un model de benzè.