Resposta:
La bomba de sodi de potassi (NaK) és important per al funcionament de la majoria de processos cel·lulars. És un mecanisme important per a la fisiologia cel·lular.
Explicació:
La bomba de NaK és una proteïna de transport especialitzada que es troba a les membranes cel·lulars. És responsable del moviment dels ions potassi a la cèl·lula mentre es mou simultàniament els ions de sodi fora de la cèl·lula.
Té una importància especial per a cèl·lules excitables com les cèl·lules nervioses, que depenen d’aquesta bomba per respondre als estímuls i impulsos transmissors.
Als ronyons, la bomba de NaK ajuda a mantenir l’equilibri de sodi i potassi del nostre cos.
També juga un paper en el manteniment de la pressió arterial i el control de les contraccions cardíaques.
Per tant, el funcionament de les cèl·lules es veuria afectat dràsticament si per alguna raó es destrueix la bomba de NaK.
La bomba de sodi potassi fa servir (què) per bombar (què) de la cel·la i (què) a la cèl·lula?
La bomba de potassi de sodi implica el transport actiu de Na (sodi) i K (potassi) a través de la membrana cel·lular, és a dir, el procés consumeix energia cel·lular. Crec que volia saber sobre dues coses: com funciona la bomba? * i ** quins ions es bomba a l'interior de la cèl·lula i quina bombolla s’extreu? La bomba de potassi de sodi és un mecanisme on els ions són empesos contra el seu gradient de concentració a través de la membrana cel·lular. Això es pot aconseguir mitjançant el transport actiu i mitjançant l’ús d’energia cel·lula
Què fa una bomba de sodi potassi per a una cèl·lula?
Els ions sodi i potassi es bombeixen en direccions oposades a través de les bio-membranes. Els ions sodi i potassi es bombeixen en direccions oposades a través de les bio-membranes. Les bio-membranes estan formades per gradients químics i elèctrics. Aquests gradients químics i elèctrics es poden utilitzar per impulsar altres processos de transport. A les cèl·lules nervioses dels animals, la bomba s’utilitza per generar gradients tant d’ions sodi com de potassi.
Per què una cèl·lula ha de mantenir la seva forma? Què succeeix si traiem el citosquelet d'una cèl·lula animal o què passa si agafem la paret cel·lular de la cèl·lula vegetal?
Les plantes, específicament, es volguessin, i totes les cèl·lules poguessin patir una disminució de la relació superfície-volum. La cèl·lula vegetal és molt més fàcil de respondre. Les cèl·lules vegetals, almenys a la tija, es basen en la turgència per mantenir-se rectes. El vacúol central exerceix pressió sobre la paret cel·lular, mantenint-lo un prisma rectangular sòlid. Això es tradueix en una tija recta. El contrari de la turgència és la flacciditat, o en altres termes, el marchitament. Sense la paret cel·lular