Per què les vies de transducció de senyal són sovint tan complexes?

Per què les vies de transducció de senyal són sovint tan complexes?
Anonim

Resposta:

Són ells?

Explicació:

A primera vista, les vies de senyalització semblen complexes, però una vegada que les mireu de prop, veureu que hi ha molts temes i idees subjacents, que sovint s’utilitzen.

Alguns exemples:

Molts camins segueixen el model receptor -> transdueix -> efector. Per exemple, el receptor acoblat a la proteïna G -> G-protein -> adenylyl cyclase. El tipus de receptor pot ser molt, i la proteïna G pot ser molt. Tanmateix, el resultat net és un canvi en els nivells d’AMPc (l’adenielil ciclasa fa que l’AMPc).

Les fosforilacions s’utilitzen per a la regulació: una fosforilació pot activar o desactivar una proteïna. Les quinases afegeixen un grup fosfat, les fosfatases eliminen els grups fosfats.

Les senyals són sovint amplificades: una molècula s'uneix i activa un receptor, un receptor pot activar moltes molècules aigües avall. Un per a molts.

També hi ha diversos temes i idees subjacents, com ara translocacions, converses, etc.