Resposta:
La regla de Taylor implica indirectament la taxa d'interès real d'equilibri especificant una taxa d'interès nominal objectiu.
Explicació:
La regla de Taylor va ser desenvolupada per l’economista de Stanford, John Taylor, primer per descriure i després per recomanar un tipus d’interès nominal objectiu per a la taxa de fons federals (o per a qualsevol altra taxa objectiu escollida per un banc central).
Tarifa objectiu = Tarifa neutral + 0,5 × (PIB - PIB) + 0,5 × (És a dir, això)
On, El tipus objectiu és el tipus d'interès a curt termini que el banc central hauria de dirigir;
La taxa neutra és el tipus d'interès a curt termini que preval quan la diferència entre la taxa real d'inflació i la taxa objectiu d'inflació i la diferència entre la taxa de creixement del PIB esperat i la taxa de creixement a llarg termini del PIB són zero;
PIB = taxa de creixement del PIB esperat;
PIBt = taxa de creixement del PIB a llarg termini;
És a dir, la taxa d’inflació prevista; i
= Taxa d’inflació objectiu
Tot i que l’equació pot semblar complicada, especifica essencialment dues condicions per canviar la taxa d’interès nominal objectiu (als Estats Units, la taxa de fons federals objectiu):
1) Si el PIB real és superior al PIB "potencial" (el nivell del PIB consistent amb la plena ocupació), la Fed hauria d'augmentar la taxa de fons federals objectiu.
i
2) Si la inflació real supera la inflació objectiu, la Fed hauria d’augmentar la taxa de fons federals objectiu
A la vostra pregunta: el tipus d'interès nominal està relacionat amb la taxa d'interès real per inflació:
Tipus d’interès real = Tipus d’interès nominal i taxa d’inflació
Per tant, si la regla de Taylor suggereix que la Fed hauria d'augmentar la taxa d'interès nominal (la taxa de fons federals), llavors l'ús a curt termini de la regla de Taylor augmentarà el tipus d'interès real, indirectament. Per descomptat, la regla de Taylor té la intenció de permetre a la Fed controlar la inflació, de manera que s’invocaria quan la inflació sigui alta i, amb sort, resulti en una inflació més baixa en el futur (que reduiria la taxa d’interès real).
Manteniu un saldo mitjà de 660 dòlars a la vostra targeta de crèdit, que té un tipus d’interès del 15%. Assumint que el tipus d’interès mensual és del 1/12 del tipus d’interès anual, quina és la quota d’interès mensual?
Pagament d'interessos mensuals = 8,25 $ I = (PNR) / 100 Tenint en compte P = $ 660, N = 1 any, R = 15 I = (660 * 1 * 15) / 100 = Interès de $ 99 durant 12 mesos (1 any) = Interès de $ 99 per un mes = 99/12 = 8,25 $
Zoe té un total de 4.000 dòlars invertits en dos comptes. Un compte paga un 5% d’interès i l’altre paga un 8% d’interès. Quant ha invertit en cada compte si el seu interès total durant un any és de 284 $?
A. 1.200 dòlars al 5% i 2.800 dòlars al 8% Zoe té un total de 4.000 dòlars invertits en dos comptes. Sigui la inversió en primer compte x, llavors la inversió en segon compte serà de 4000 - x. Deixeu que el primer compte sigui l’únic que paga un 5% d’interès, doncs: l’interès es donarà com 5/100 xx x i l’altre pagant el 8% pot representar-se com: 8/100 xx (4000-x) Atès que : el seu interès total per un any és de 284 dòlars, és a dir: 5/100 xx x + 8/100 xx (4000-x) = 284 => (5x) / 100 + (32000 -8x) / 100 = 284 => 5x + 32000 - 8x = 284 xx 1
Sam inverteix 6.000 dòlars en bitllets i bons de tresoreria. Les notes paguen un 8% d’interès anual i els bons paguen un 10% d’interès anual. Si l'interès anual és de 550 dòlars, quina inversió té en bons?
Bons de 3500 dòlars. 8% = multiplica per 0,08 10% = multiplica per 0,10. Sigui x la quantitat en bitllets i la quantitat en bons. x + y = 6000 0,08x + 0,10y = 550 Multipliqueu la segona equació per 10: 0.8x + y = 5500 implica y = 5500 - 0,8x Substituïu per a y en la primera equació: x + (5500 - 0,8x) = 6000 0.2x = 500 Multiplica els dos costats per 5: x = 2500 implica y = 3500