Resposta:
El cicle de vida d'una estrella depèn de la seva massa. Tot i que totes les estrelles passen per una seqüència principal, el que passa després és molt diferent per a les estrelles petites i grans.
Explicació:
Totes les estrelles "neixen" a partir d’un núvol de gasos i pols anomenat a nebulosa. Comencen com a protostar, una densa butxaca de gas que es col·lapsa cap a l'interior a causa de la seva pròpia gravetat, escalfant-se a mesura que es comprimeix cap a dins. Es converteix en una estrella quan la pressió i la temperatura arriben a un punt on l'hidrogen al nucli del protostar comença a fusionar-se amb l'heli, alliberant una enorme energia.
Es diu que una estrella que fusiona l'hidrogen està en la seva seqüència principal.
Protostars molt petits que mai no tenen massa i gravetat suficients per començar a fusionar-se són anomenats nanes marrons.
Les estrelles amb una massa suficient per provocar la fusió produeixen una quantitat mínima d’energia i s’anomenen nanes vermelles. Es triga molt de temps a utilitzar el combustible d’hidrogen (desenes o centenars de milers de milions d’anys) i, quan ho fan, acaben i es refreden.
Les estrelles més grans, com el nostre sol, romandran a la seqüència principal durant uns deu mil milions d’anys. A mesura que l’hidrogen s’esgota (convertit a heli), l’estrella s’espatlla i sofreix una altra ronda de col·lapse, augmentant la densitat del nucli i provocant la fusió d’heli en elements més pesants. L’energia extra de la fusió d’heli fa que les capes exteriors s’estinguin, creant un gegant vermell. Finalment, les capes exteriors s'allunyen, deixant només el petit nucli. Es diu una nana blanca.
Les estrelles més grans usen ràpidament el seu hidrogen (desenes o centenars de milions d’anys) i després es sotmeten a múltiples rondes d’enfonsament i reactivació amb elements més pesats i pesants. Aquests formen estrelles supergegants. La seva vida acaba violentament quan comencen a produir ferro al nucli, perquè la fusió del ferro absorbeix l'energia en lloc de l'alliberar, de manera que tanca ràpidament la sortida d'energia del nucli, fent que la resta de l'estrella caigui cap a dins i després exploti com supernova.
El nucli col·lapsat pot esdevenir una estrella de neutrons (una bola ultra densa de nuclis atòmics) o un forat negre.
Quin és el cicle de vida d'una estrella de grandària mitjana com el sol?
Els estels formen part d’un enorme núvol de pols i gasos. a causa de la gravetat. Quan la pressió i la temperatura del nucli arriben als 15 milions d’hidrogen, comencen a fusionar-se i es produeix heli. + Energia. després de 10 mil milions d’anys la gravetat de peixos cremada d’hidrogen es converteix en femella i es converteixen en gegant vermell ... Les capes exteriors s’han inflat en forma de nebulosa planetària. El nucli d’Insdide es converteix en nana blanca. professorwowowledge wikispace.com. imatge ,.
Quin és el cicle de vida d'una estrella gegant vermella?
L'estrella començarà a col·lapsar-se i escalfar-ne una mica més. L'embolcall exterior s'expandeix fent que la temperatura caigui a la superfície, però també augmenti la superfície i, per tant, la lluminositat de l'estrella. Les petites estrelles, com el Sol, patiran una mort relativament pacífica i bella que els vegi passar per una fase de nebulosa planetària per convertir-se en una nana blanca. Les estrelles massives, en canvi, experimentaran un final més energètic i violent, que veurà les seves restes disperses pel cosmos en una enorme explo
Quin és el cicle de vida d'una estrella que es converteix en una nana blanca?
Forma estrella a partir d’un núvol de gasos anomenat nebulosa. A causa de la gravetat, el núvol s'esfondra per centrar-se i forma un planeta proto. Quan la temperatura augmenta fins als 15 milions es troba la fusió nuclear i es converteix en una estrella ... Continua a la seqüència principal fusionant l'hidrogen amb l'heli. la pressió i la pressió de la fusió empenyent cap a fora .. Quan l’hidrogen s’ha acabat, l’estrella es converteix en gegant vermell. el centre es redueix a la nana blanca. imatge de crèdit cyberphysics.UK.