És "nosaltres" la tercera, segona o primera persona? La meva tasca és escriure en tercera persona. Vaig escriure: "Podem concloure a partir de les dades que això no és un comportament natural". He utilitzat la tercera persona?
"Nosaltres" és el subjecte del plural del pronom de persona (no de tercera persona) {: (, color (vermell) ("singular"), color (blanc) ("XXX"), color (vermell) ("plural")) , (color (blau) ("primera persona"), "jo", color (blanc) ("XXX"), "nosaltres"), (color (blau) ("segona persona"), "tu", color ( blanc) ("XXX"), "tu"), (color (blau) ("tercera persona"), color "ella" (blanc) ("X") color "ell" (blanc) ("X") " ", color (blanc) (" XXX &quo
Quin temps verbal es refereix a una acció realitzada abans d'un temps determinat en el futur? Quin temps verbal es refereix a una acció realitzada abans del temps establert en el passat?
Vegeu l’explicació. La resposta a la primera part de la vostra pregunta és Temps perfecte de futur (haurà fet) Exemple: arribem tard. Espero que la pel·lícula ja s’hagi iniciat quan arribem al cinema. La segona situació requereix l'ús del passat perfecte (fet). Exemple: Quan vaig arribar a la festa, Tom no hi era. Ja havia tornat a casa.
Per què no puc utilitzar la segona persona en l’escriptura acadèmica? Com puc substituir la paraula "tu" i "la teva" a la redacció, de manera que no serà a la segona persona?
Sembla massa informal, els professors i els editors ho odien. Moltes publicacions tenen els seus propis manuals d’estil i tots es diferencien entre ells. Escriure a la segona persona està bé per a revistes com Maxim i FHM, però les revistes acadèmiques afecten un to menys tímid. No només es dirigeix el lector com a "tu" desanimat, sinó que et faran cas si et refereixes de cap manera. Això es deu al fet que els seus estils estan arrelats a la tradició de la literatura de recerca, on les experiències de vida personal de l’escriptor es consideren menys convincents d