Resposta:
Els enzims de restricció es troben en bacteris i arqueas i proporcionen un mecanisme de defensa contra els virus invasors.
Explicació:
Els enzims de restricció són enzims que tallen l’ADN en o prop de seqüències de nucleòtids de reconeixement específiques conegudes com a llocs de restricció.
Els enzims de restricció aïllats s’utilitzen per manipular l’ADN per a diferents aplicacions científiques i són una eina important per a la tecnologia de DNA recombinant.
1) S’utilitzen per ajudar a la inserció de gens en vectors de plasmidis durant els experiments de clonació de gens i producció de proteïnes.
2) Els enzims de restricció també es poden utilitzar per distingir els al·lels genètics reconeixent específicament els canvis de base única del DNA.
3) S’utilitzen per digerir l’ADN genòmic per a l’anàlisi genètica mitjançant Southern blot.
Quina és la funció dels enzims de restricció a la natura?
Els enzims de restricció són part del "sistema immune" dels bacteris. Els organismes bacterians són atacats per partícules virals. Per destruir l’ADN viral, els bacteris posseeixen enzims RESTRICCIÓ ENDONUCLEASA, la qual cosa significa que l’enzim digereix àcid nucleic. Aquests enzims no actuen aleatòriament, sinó que tallen l’ADN només en llocs restringits. aquests llocs són seqüències palindròmiques curtes a l’ADN.
D'on provenen els enzims de restricció de la natura i quina és la seva funció biològica?
Són produïts per alguns bacteris com a mecanisme de defensa contra els virus. Van tallar l’ADN en un lloc específic anomenat llocs de reconeixement. Com a éssers humans, extraiem aquests enzims de bacteris que abans s’han cultivat i els fem servir en biotecnologia.
Per què es duen a terme la majoria de les reaccions dels enzims de restricció a 37 graus Celcius?
La majoria de les funcions enzimàtiques es realitzen a 37 ^ @ C en humans, ja que els enzims són capaços de mantenir la seva estructura a aquesta temperatura, permetent-li trencar molècules complexes de manera eficient. Quan la temperatura augmenta, els enllaços químics que formen l’enzim no són tan forts ja que l’activitat augmenta del seu estat normal. L’enzim perd la seva forma, estructura i propietats moleculars. Aquest procés es coneix com a desnaturalització, que es tradueix en una disminució de la seva capacitat de trencar molècules complexes.