Resposta:
Una estrella massiva se supernova quan es queda sense combustible nuclear.
Explicació:
Quan una estrella massiva esgota el subministrament d’hidrogen, comença a fusionar l’heli. A mesura que s'esgota l’oferta d’Helium, comença a fusionar elements cada vegada més pesats.
Quan el nucli de l'estrella és predominantment de ferro, no es poden produir més reaccions de fusió quan les reaccions de fusió que impliquen el ferro i els elements més pesats consumeixen energia en lloc d'alliberar energia.
Una vegada que les reaccions de fusió han parat, el nucli comença a col·lapsar-se. Si la massa central supera el límit de Chandrasekhar o 1,44 masses solars, la gravetat és prou forta com per superar la pressió de degeneració dels electrons. Els nuclis atòmics s'uneixen i els protons es converteixen en neutrons ja sigui per beta o decaïment o per captura d’electrons. Això allibera un gran nombre de neutrins electrònics i la temperatura central augmenta. Si l’estrella té suficient hidrogen a les capes externes, s’observarà una fusió ràpida que provoca una explosió de supernova.
El nucli es convertirà en una estrella de neutrons i si la massa és més de 15 masses solars, la gravetat superarà la pressió de degeneració de neutrons i es col·lapsarà en un forat negre.
Quines són les diferències significatives entre la vida i el destí final d’una estrella massiva i una estrella de mida mitjana com el sol?
Hi ha molts! Aquesta il·lustració és perfecta per respondre a la vostra pregunta.
Quina diferència hi ha entre el destí d'una petita estrella i una estrella molt massiva?
Sun es transformarà en un White Dwarf. Una seqüència principal Star, com el nostre Sol, cremarà el seu combustible lentament al llarg de la seva vida. Actualment, el Sol fusiona l’hidrogen amb l’heli. Ha estat fent això durant uns 4,5 milions d’anys i continuarà cremant hidrogen durant els propers 4,5 milions d’anys fins que no pugui cremar l’hidrogen i tot el que queda al seu nucli és l’Hélium. En aquest punt, el Sol expandirà les capes externes transformant-se en un gegant vermell. En aquesta etapa, el Sol cremarà Heli en carboni durant els propers 100 milions d’anys fins
Per què una estrella massiva es converteix en un super gegant vermell?
El nucli converteix el seu hidrogen en heli i deté la fusió nuclear que fa que les capes exteriors de l'hidrogen es col·lapsin. Això es tradueix en una temperatura i una pressió més altes que, al seu torn, fan que les closques exteriors s'expandeixin i es refredin com un gegant vermell. Quan una estrella es crema de l’hidrogen en el seu nucli convertint-la en heli per fusió, els principals contractes per estabilitzar-se. La fusió nuclear al nucli actua com a contrapunt cap a la gravetat que intenta comprimir l'estrella a causa de la seva massa. Amb aquesta força exte