Resposta:
Els dipols moleculars existeixen si un o més dels àtoms és més electronegatiu que els altres
Explicació:
El dipol més comú és l'aigua.
Des de
Atès que la molècula està "inclinada" tendeixen a ser més a la part superior de la figura anterior. Això dóna una petita càrrega negativa (cridada
Des de
Aquesta polaritat també té moltes conseqüències per al comportament d'un líquid polar com el punt d'ebullició, la solvabilitat, etc. i fins i tot la forma dels flocs de neu.
Què són els orbitals moleculars anticortants? + Exemple
Un orbital sense enllaçar (NBMO) és un orbital molecular que no contribueix a l'energia de la molècula. Els orbitals moleculars provenen de la combinació lineal d’orbitals atòmics. En una molècula diatòmica simple, com ara HF, F té més electrons que H. El s orbital d'H es pot superposar amb l'orbital 2p_z de fluor per formar una unió σ i un orbital σ * anti-antic. Els orbitals p_x i p_y de la F no tenen cap altre orbital per combinar. Es converteixen en NBMO. Els orbitals atòmics p_x i p_z s'han convertit en orbitals moleculars. Semblen orbitals p_x i p
Què són els rellotges moleculars i les seves limitacions?
El rellotge molecular és una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les molècules biològiques. El rellotge molecular és una tècnica que utilitza la taxa de mutació de les molècules biològiques. Els rellotges moleculars de vegades es comporten de manera erràtica. La forma erràtica sorgeix de la qüestió del seu ús i, fins i tot, de tota la teoria de l’evolució.
Usant els dipols / polaritats moleculars de H_2O, NH_3 i CH_4, com expliqueu per què CH_4 no es barreja amb H_2O?
En resum: "CH" _4 és un solut no polar mentre que l’aigua polar és un solvent. Considerem el nombre de dominis d’electrons d’aquí la geometria molecular de cadascuna de les tres espècies. Els àtoms centrals de les tres molècules ("O", "N" i "C", respectivament, que es troba en els tres primers períodes de la taula periòdica) formen octets de vuit electrons de valència. Aquesta seria una combinació de quatre enllaços covalents i de parelles solitàries, per la qual cosa cadascun dels àtoms centrals té quatre dominis