Perquè és molt més senzill i fàcil d’utilitzar. El sistema mètric és una millora respecte al sistema anglès en tres àrees principals:
1. Només hi ha una unitat de mesura per a cada quantitat física.
2. Podeu utilitzar prefixos de multiplicació per expressar la mida d'una mesura mitjançant un prefix de multiplicació. Per exemple, 1 000 m = 1 km; 0,001 m = 1 mm.
3. És un sistema decimal. Les fraccions s’expressen en decimals. Això permet convertir les unitats sense fer matemàtiques, simplement canviant el punt decimal.
Podeu trobar un argument molt més complet a
La mitjana és la mesura més usada del centre, però hi ha moments en què es recomana utilitzar la mediana per a la visualització i l'anàlisi de dades. Quan seria convenient utilitzar la mediana en lloc de la mitjana?
Quan hi hagi uns quants valors extrems en el vostre conjunt de dades. Exemple: teniu un conjunt de dades de 1000 casos amb valors no gaire separats. La seva mitjana és de 100, igual que la seva mitjana. Ara substituïu només un cas per un cas que tingui valor 100000 (només per ser extrem). La mitjana augmentarà dramàticament (fins a gairebé 200), mentre que la mitjana no es veurà afectada. Càlcul: 1000 casos, mitjana = 100, suma de valors = 100000 Perdre un 100, afegir 100000, suma dels valors = 199900, mitjana = 199,9 La mitjana (= cas 500 + 501) / 2 es manté igual.
Quan un reactiu que té un centre asimètric forma un producte amb un segon centre asimètric, el producte contindrà diàstereòmers en quantitats desiguals?
No necessàriament. Aquesta és una pregunta difícil, perquè hauria de mostrar un contraexemple definitiu. Si no puc pensar en un, no significaria que la resposta sigui sí. Si vaig intentar trobar un exemple que afirmés l’interlocutor, deixaria dubtes. Per tant, suposem que volem demostrar que la resposta és "no necessàriament". Això ens impulsa a trobar un exemple on un compost quiral reaccioni amb un altre compost per formar un producte amb dos centres quirals, per als quals hi ha una barreja racèmica. Si existeix un exemple, la resposta no és "necess
Per què no podem determinar les distàncies a les galàxies utilitzant el mètode geomètric de la paralaxi trigonomètric?
Hi ha un límit en l’ús del mètode de paral·laxi per trobar la distància estel·lar. 1. Es tracta d’uns 40 quad PC per observacions a terra. 2. Hipparcos: el 1989 ESA va llançar Hipparcos (HIgh Precision PARallax COllection Satellite) que podia mesurar parallaxes tan petits com 1 mili-arc segons que es tradueixen a una distància de 1000 quad pc = 1 quad kpc 3. GAIA: In 2013 ESA va llançar el satèl·lit GAIA, successor d’Hipparcos, que pot mesurar parallaxes tan petits com 10 micro-arc-segons de quatre que es tradueixen en una distància de 10 ^ 5 quad pc = 100 quad kP