Resposta:
El mateix es fabriquen tots els estels, hidrogen i heli.
Explicació:
Totes les estrelles comencen com a hidrogen, que a través d'una intensa gravetat inicia el procés de fusió nuclear. La fusió nuclear en aquest cas és que dos àtoms d'hidrogen es fusionen en un àtom d'heli. Aquest procés continua durant tota la vida de l’estrella.
La nostra estrella, el sol, per exemple, mai no serà super nova. Cap al final de la seva vida, es expandirà ràpidament en un gegant vermell abans de col·lapsar-se en una nana blanca.
Una estrella d’uns 8 vegades més gran que la massa del nostre sol i majoritàriament passarà a la super nova.
Les estrelles de la mida del nostre sol continuaran combinant elements fins que es produeixi l'element de ferro, el número 26, moment en què totes les reaccions nuclears s’aturen.
Les grans estrelles que van super nova, la seva gravetat és massa gran, continuen la seva fusió nuclear a través de tot l'espectre d'elements naturals de la taula periòdica. Els elements més pesats es troben al nucli de l'estrella i la capa cap a l'exterior té un metall més lleuger fins a la vora.
Quan l’estrella finalment esdevé super nova, explota, tots els elements que ha creat s’extreuen a l’espai. I, doncs, quan veieu or i plata, esteu veient elements creats per supernoves milions si no fa milers de milions d'anys.
Què fan les proteïnes a la membrana cel·lular? + Exemple
Proteïnes receptores: rep senyals químiques des de fora de la cèl·lula. Això provoca algun tipus de reacció per part de la cèl·lula, com ara un canvi en l’activitat elèctrica de la cèl·lula. Proteïnes del canal: permeten la difusió facilitada per determinats materials per la baixada del gradient de concentració. Un exemple notable de proteïna de canal és una aquaporina, que ajuda a difondre l'aigua dins i fora de la cèl·lula. Proteïnes de transport: el component principal del transport actiu. Es mou més complexa cap a fo
Quin sistema de números fan servir els humans? + Exemple
Diversos. En aritmètica comuna tendim a utilitzar la base 10, però utilitzem conscientment o sense saber-ho una varietat de bases en diversos contextos. Per exemple, si utilitzeu un sistema de mides i mesures no mètrics, els càlculs seran sovint de base mixta: amb 12 polzades al peu, 3 peus al pati, 22 metres de la cadena, 10 cadenes al furlong, 8 d’una distància de la milla, hi ha tot tipus d’abast per a l’aritmètica mixta. Els càlculs de temps que impliquen hores, minuts i segons usen la base 60. Si llanceu dies, també baseu 24. Els càlculs d'angle en graus, minuts i segon
Quines unitats de mesura fan servir els científics? + Exemple
Pràcticament tots els científics utilitzen el Sistema Internacional d’Unitats (SI, del francès Le Système International d'Unités). > Unitats base El SI és un sistema basat en set unitats bàsiques, cadascuna amb els seus propis símbols: metre (m): longitud quilogram (kg): segon (s) de massa: temps amper (A): corrent elèctric candela (cd): intensitat lluminosa mol (mol): quantitat de substància kelvin (K): temperatura Unitats derivades Les unitats derivades estan formades per diverses combinacions de les unitats base. Per exemple, la velocitat es defineix com la dist&#