Quan s’aconsegueix el consum òptim en un procés?

Quan s’aconsegueix el consum òptim en un procés?
Anonim

Resposta:

Per a un consumidor, el consum òptim es produeix quan la proporció d’utilitats marginals és igual a la proporció de preus.

Explicació:

En aquesta figura, tingueu en compte que la restricció pressupostària és la línia diagonal. La inclinació de la línia és la relació entre els preus de la bona x i la bona y. El consum òptim es produeix al més alt nivell d'utilitat i la utilitat és constant al llarg de cadascuna de les corbes d'indiferència (les línies còncaves).

Quan la corba d'indiferència és tangent a la restricció de pressupost (punt A), sabem que la utilitat ha de ser maximitzada. En aquest punt, el pendent de la línia de restricció pressupostària és igual al pendent instantani de la corba d’indiferència. Atès que la corba d’indiferència mostra els compromisos preferits entre el bé x i el bé y, aquest pendent instantani és només la relació entre la utilitat marginal d’una unitat de bona x i la utilitat marginal del bé y - o:

P (x) / P (i) = MU (x) / MU (i).

Tingueu en compte també que al punt òptim A,

MU (x) / P (x) = MU (i) / P (i)

Aquesta és una explicació molt matemàtica, però podem expressar-la simplement en termes de presa de decisions i preferències racionals. A l'hora de determinar el meu paquet de consum òptim, gastaré un dòlar addicional segons el valor d'un dòlar de cada bé que em porti en termes de satisfacció o utilitat.

Per exemple, tinc una relació òptima per a cervesa i pizza (encara que no la calculi), i gastaré els meus diners en conseqüència - no tots a la cervesa i no a la pizza, sinó a la combinació on hi hagi la utilitat addicional per la cervesa d’un altre dòlar és la mateixa que la utilitat addicional per la pizza d’un altre dòlar. Això no significa una proporció igual i les meves preferències són subjectives, és clar.